Revista de la cultura religiosa del s. XX

Fem un repàs d'aquells treballs realitzats al llarg d'aquest curs escolar...

diumenge, 22 de maig del 2011

Treballs de pel·licules

EN BUSCA DE LA FELICIDAD

El 1981, a San Francisco, Chris Gardner inverteix els estalvis familiars en escàners de densitat òssia, un aparell dos vegades més car que un de radiografia, però amb una imatge una mica més clara. Això trenca econòmicament la família, generant problemes amb la seva dona Linda, qui l’ abandona per traslladar-se a Nova York a treballar amb el seu germà. Ella desitja emportar-se el seu fill Christopher però Chris rebutja la idea perquè els dos saben que Linda seria incapaç de cuidar-lo.
Sense diners i sense dona però compromés amb els seu fill Christopher, Chris veu l’oportunitat de lluitar per una posició de Corredor de Borsa a Dean Witter que li ofereix una carrera més prometedora al acabar sis mesos sense cobrar. Hi ha dinou candidats més pel mateix lloc de treball. Mentrestant, ell es troba amb molts reptes i dificultats, com per exemple el fet de no tenir casa i problemes per vendre escàners. En aquest període es fa famós el Cub de Rubik i Chris Gardner és especialment talentós amb ell quan ningú sap resoldre’l. Malgrat les seves preocupacions, Chris continua complint les seves obligacions com a pare i es mostra carinyós i comprensiu, empleant l’afecte i la confiança que el seu fill li ha donat com a incentiu per superar els obstacles als que s’enfrenta.
Aquesta pel•lícula serveix per fer una reflexió per veure que es pot lluitar per aconseguir el que es desitja realment, amb esforç i interés.


SIETE ALMAS

En Tim Thomas fa un temps va tenir un accident de cotxe on van morir set persones, entre elles la seva dona. El seu sentiment de culpa no el deixa viure tranquil, ja que qui conduïa el cotxe era ell. Per compensar les morts que va causar vol salvar set vides. Per dur a terme aquest objectiu decideix donar els seus òrgans i les seves possessions a persones que els necessiten, i que a més se’ls mereixin.
El valor donat a la vida es tracta com el més apreciat. Ja que en Tim al treure set vides d’aquest món, vol impedir que set vides morin i d’aquesta manera compensar la culpa.


EL JARDINERO FIEL

La pel•licula El jardinero fiel aborda qüestions polèmiques (com ara l'accionar d'una part de la indústria farmacèutica de perfil multinacional en l' anomenat Tercer Món) i intenta, d'aquesta manera, destapar la cara oculta i les conseqüències del capitalisme desenfrenat.


La història comença amb la mort de Tessa Quayle, una jove i bella noia que apareix assassinada al nord de Kenya, a prop del llac Turkana.
El seu company de viatge, un metge africà al servei d'una ONG al que molts assenyalen com el seu amant, sembla haver-se esfumat i és Justin, el marit de la dona morta, qui inicia la seva pròpia investigació per descobrir, tant els assassins, com els motius que els van impulsar a cometre el crim.

Aquest aficionat per la jardineria que desenvolupa tasques diplomàtiques a l'ambaixada britànica de Nairobi, llavors, comença una particular odissea que el porta fins al Foreign Office de Londres, el condueix a territori canadenc, l'obliga a submergir-se en el més profund del sud del Sudan i, per completar el cercle, el torna a traslladar fins al mateix lloc on la seva dona va perdre la vida.

Al llarg de la seva trista aventura, Justin troba violència, és testimoni d'escenes de terror i corrupció, observa situacions còmiques, descobreix conspiracions i acumula informació. No obstant això, la seva troballa major estarà vinculat a la figura femenina que amb prou feines va tenir oportunitat d'estimar.

Personalment, l'he trobada una pel•lícula interessant i, perquè no, informativa. Des d'un punt de vista peculiar ens intenta explicar com aquells que estan a dalt de tot de l'economia mundial manipulen i s'aprofiten dels que estan en desavantatge, xuclant fins a l'últim centau d'allà on hi ha de què treure'n profit. És un acte denunciable i menyspreable, i trobo genial que en facin una pel•lícula on clarament podem reconèixer aquests que actuen com a superiors nostres i així, poder jutjar-los amb coneixement. Això va relacionat amb el fet que la pel•lícula està basada en fets reals, exactament en uns assajos il•legals que es van dur a terme amb nens nigerians per empreses farmacèutiques l'any 2006.


CONTACT

La pel.lícula de Contact ens mostra el treball quotidià d'uns entusiastes astrònoms que lluiten per mantenir viva l'esperança de trobar algun dia la gran evidència. Gràcies a la seva tenacitat ia la sort aconsegueixen captar un estrany senyal provinent de l'espai llunyà.

Un cop convenientment desxifrada apareix un senyal de vídeo on es veu a Hitler en la inauguració dels jocs olímpics de 1936. ¿Però que fa Hitler en aquesta història?
L'explicació és molt senzilla, tot és a causa de la fuga radioelèctrica i, per tant, gairebé tota l'energia emesa per les diferents emissores es perd en l'espai infinit.

La fuga radioelèctrica podria delatar la nostra existència a alguna civilització que pugui captar aquests senyals.
L'argument de la pel•lícula CONTACT és sens dubte impactant.
La protagonista d'aquesta història, l'astrònoma Ellie , operant des de la coneguda estació VLA situada a Socors (Nou Mèxic), descobreix un bon dia uns estranys polsos. Aquests polsos apareixen en la freqüència de 4,46 GHz, una freqüència molt d'acord amb la teoria SETI ja que és una • Freqüència màgica ¨: H x pi.

Immediatament va a contar als seus companys a través d'un ¨ walkie talkie ¨, una escena que deixat atònit a qualsevol radioastrònom ja que aquests aparells mai es fan servir en els voltants d'un radiotelescopi per raons òbvies.

Després d'unes primeres comprovacions l'equip SETI procedeix a analitzar amb sorprenent rapidesa i destresa aquests senyals.

Els misteriosos polsos procedeixen de l'estrella Vega, una estrella que està a 27anys-Llum de nosaltres. Adjunt a aquests polsos van unes imatges de TV en què es veu a Hitler inaugurant els Jocs Olímpics de 1936. Un sorprenent descobriment que deixa estupefactes a tots però mai fàcil explicació.
Els primers senyals de TV es van radiar en els anys 30 i van sortir a l'espai a causa de la fuga radioelèctrica. Al cap de 27 anys aquests senyals arriben a l'estrella Vega, allí una civilització d'éssers intel•ligents les capten i gentilment ens les tornen. Després de recórrer altres 27 anys llum arriben a la Terra (anys 90) on són captades per l'afortunat equip SETI.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada